L'activitat que vam realitzar aquest cop a Rocaumbert era la creació d'una producció audiovisual amb l'ajuda de Vicenç Viaplana, el qual ens va ajudar a través de tot el projecte, oferint-nos consells, espais de grabació i materials per a poder obtenir un resultat final de qualitat.
El primer dia ens vam centrar més en aprendre i comprendre tot allò relacionat amb el món audiovisual que necessitàvem per a crear el nostres projecte. Ens va parlar sobre els objectius de les càmeres, la manera d'enfocar, l'ús de la llum, l'emmarcament de les imatges, etc. En resum, una xerrada introductòria per tal de poder crear una obra basant-nos en una fotografia antiga que portéssim. Va ser el segon dia quan vam escollir les fotografies que inspirarien el nostre vídeo. Vam voler utilitzar una fotografia familiar antiga, on hi veiem una mare amb fills, i una altra fotografia d'un home, també antiga, per tal de fer un muntatge i que simbolitzés el pare de la família. Seguidament, vam anar a un petit plató i allà vam començar a organitzar-nos els càrrecs. Per exemple, jo era directora d'art, és a dir, m'encarregava dels decorats, d'aconseguir els materials necessaris per a crear l'escena, la col·locació d'aquests, etc. I aleshores vam començar a experimentar amb plans, llums i càmeres, per tal de tenir-ho tot llest el dia següent. L'endemà, va venir el dia de gravar, però ens vam trobar amb alguns petits contra-temps ja que hi havia coses que encara havíem de decidir. Però tot i així, vam aconseguir el nostres objectiu entre tots i vam crear un petit curt.
El que narra el vídeo, en pocs menys d'un minut, és la historia sobre la mort d'un pare de família. Primer trobem una escena d'un home gran, llegint, al costat d'una tauleta on hi ha una petita fotografia emmarcada. Seguidament, la imatge es va apropant fins a la fotografia per tal demostrar-nos com la imatge del pare va, suaument, desapareixent, i amb un canvi de plans, ens mostra com l'home gran ja no hi és i tota l'habitació es veu immersa en un petit caos, sentiment que es transmet gracies a l'acceleració de la música de fons, representant així el trencament de la calma que la mort d'un ésser estimat suposa.
Aquí deixo el resultat de la nostra feina:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada