DISSENY

DISSENY DEL NOSTRE PROPI BARRET

A arrel de l'exposició "Chapeau!", se'ns va encarregar un projecte que va consistir en el disseny del nostre propi barret o diadema.

Personalment, sempre m'ha agradat el personatge de Frida Kahlo, per tant vaig intentar donar a la meva creació un toc que recordés a la famosa artista, en aquest cas fou una rosa que coronava la diadema a més de la presència d'un mocador marró que vaig posar-me com a vel.

La diadema en si era una negra senzilla la qual vaig decorar amb taps d'ampolles de cervesa, uns trossos d'una pulsera i una arrecada trencada, tot materials trets del món de la festa juvenil. 

Em va semblar divertida la idea de crear un complement pel cap que estigués fet amb materials com aquells que havia anat recollint pel simple fet de que, fent broma amb amics, havia anat guardant després de sortir i tornar a casa. Però tot i així, seguia amb la imatge de l'artista mexicana al cap, així que vaig decidir unir-ho intentant fer una diadema amb colors elegants com el vermell i el daurat i una distribució equivalent de cada peça, de manera que els materials propis de la festa acabessin creant un complement propi d'una artista com Kahlo i que a més, vaig voler complementar amb uns dibuixos abstractes a la meva cara i a pit, que val a dir també van néixer com a inspiració no només de l'artista, sinó també de maquillatge que he observat a festes com "raves" o "sound systems".

Finalment, el resultat fou el que jo considero una diadema prou elegant tenint en compte els materials que la formen, i que conjuntament amb la pintura del cos donàven el següent resultat:

HISTORIA DEL BARRET

Un barret o capell és una lligadura que sol constar de copa i ales i poden estar decorats per cintes o llaços. Aquests poden ser de diversos estils i tenir diversos motius o funcions, i poden ser portats o bé per moda o bé per seguretat. El materials més comuns solen ser llana, pell, feltre, cuir o palla.

El seu ús es remunta a civilitzacions tan antigues com l'egípcia, la grega o la romana, que l'usaven especialment per a protegir-se el cap del sol, per protegir el cap de ferides en cas de batalla, o simplement per remarcar un estatus social, motiu que es donava lloc als burgesos i rics del segle XVIII. Aquests procuraven portar una copa tan alta com la seva riquesa, representant fidelment el seu benestar i sempre de manera seria i masculina, mentre que les dones constaven d'una gran gamma de barrets de diferents dissenys i colors vius. Els barrets i complements del cap també han format una part important de la religió i d'entreteniments tan simples com la de pel·lícules o animacions que mostraven personatges que podien ser reconeguts per aquests elements.

Com ja he dit, n'hi ha de tipus ben diferents, com per exemple el xamberg, que consisteix en un barret tou d'ala ampla i copa baixa, amb una o les dos ales doblegades cap a l'interior.

També tenim el tricorn, un barret rígid amb l'ala doblegada en tres puntes usat per cossos com la Guardia Civil.

A més, trobem el bicorn, un barret rígida doblegat per les dos de les seves ales, quedant en aquesta forma.

També trobem el clàssic barret de copa alta, el qual era usat com a representació del ric estatus d'un home.

D'altra banda hi ha el bombí, famós barret dut per Charles Chaplin, que al ser fet amb feltre frígid es pot moldejar la part superior en una mitja esfera.

Després trobem el canotier, un barret fet de palla com a alternativa al casquet de mariner, constant amb una copa molt baixa i negra que solia anar complementada amb alguna cinta o ornamentació.

Un dels més famosos i usats també és el barret panamà, el qual destaca per la imitació del feltre, tot i estar fet de palla.

Seguidament trobem el borsalino, un barret tou de feltre amb una ala llarga i una copa pinçada per ambdós costats, dotant-lo de la seva forma característica.

Després tenim el model de campana, femení, amb una ala mínima i una copa en forma de campana. Era atribuït a l'estil garçonne dels anys 20 francesos.

També trobem el capell romà, un barret de copa arrodonida i ala bastant ampla que té un protagonisme religiós en el catolicisme.

També trobem el barret mexicà, amb una copa punxeguda de ben bé 40 cm i una gran ala que es doblega lleugerament cap amunt. El barret s'ha convertit en una icona del país

Finalment, trobem el barret militar, sent un element imprescindible en el simbolisme dins del món bèl·lic, representant jerarquies, origens i ideologies diverses.

PROJECTE DE DISSENY DEL VESTUARI DELS DIABLES

Una de les característiques del nostre batxillerat és que, al ser artístics, molts cops rebem encàrrecs de grups o llocs de Granollers que necessiten el disseny d'alguna cosa, ja sigui una il·lustració, un logo, o en aquest cas, el disseny d'un vestuari.

El que hem hagut de fer en aquest cas ha sigut dissenyar el vestuari pels diables de Granollers. Un dels seus representants va venir a fer-nos una curta xerrada sobre els diables i el seu vestuari, i ens va demanar si podiem dissenyar un nou vestuari per al Llucifer del seu grup, ja que volien que aquest, al ser un dels personatges més importants, destaqués entre els altres diables i tingués un vestuari únic.

Per tal de fer això se'ns va demanar que tinguessim en compte el fet de que el vestuari ha de ser pràctic a l'hora de moure's amb el foc i havia d'incloure el logo de l'Ajuntament de Granollers i els colors blanc i blau, ja que són els dos grups tradicionals de Granollers que competeixen a la festa major.

Personalment, vaig creure convenient incloure unes banyes al disseny, juntament amb una cua a la part posterior de la jaqueta. També vaig incloure el logo de Granollers a la part del davant de la jaqueta i vaig afegir els colors blancs i blaus en les espardenyes. A més a més, a la jaqueta, vaig afegir-hi uns patrons de flames dibuixades a més d'uns retalls a la part inferior de la jaqueta que simules com unes flames triangulars.

IL·LUSTRACIONS PER "A LITTLE TASTE"

Víctor Català va ser un alumne del Bellera que ens ha tornat a visitar per tal de presentar-nos el seu nou projecte.

Després d'acabar els seus estudis, es va endinsar en el món audiovisual i del cinema, i la seva última creació és un curt de terror anomenat "A Little Taste".

El curt narra la historia d'una nena petita que es troba per un bosc bastant estrany i tenebrós, aparentment sola. Posteriorment la nena arriba a una clariana on hi troba un gronxador en el que una altra nena hi està jugant. Aquesta, convida la primera noia a jugar i comencen a parlar. La noia del bosc comença a explicar-li a l'altra un rumor que corre per la zona sobre una bruixa que es menja als nens que hi ha pel lloc ja que li agrada el gust de les criatures. Tot seguit, i aprofitant un canvi de pla bastant dramàtic, es veu com la cara de la nena del bosc es transforma en la d'una criatura malèfica que intenta atacar a l'altre nena.

Finalment, però, un caçador li dispara un tret al cap a la nena malvada, que resultava ser la bruixa dels rumors. El caçador resulta ser el pare de la nena del gronxador, que simplement estava fent d'esquer per a atraure a la bruixa i matar-la d'una vegada per totes. Al final del curt es veu com el pare i la filla parlen, mirant-se el cos mort de la bruixa. A continuació la nena es pregunta quin gust deu tenir la carn d'una bruixa, i el pare simplement li contesta que només hi ha una manera d'averiguar-ho. L'escena final mostra a la nena aixecant una destral, implicant que la nena talla el cap del cadàver.

Un cop vam acabar de veure el curt, en Víctor ens va explicar que el que volia proposar-nos era dibuixar certes escenes del curt en un estil una mica creepy o gore per tal d'incloure les il·lustracions al final del curt, durant els crèdits, per donar-li més originalitat. Només algunes il·lustracions acabarien sent seleccionades, però tot i així se'ns va demanar a tothom que participéssim i creesim dibuixos en blanc i negre.

Jo vaig optar per fer una il·lustració de la nena sostenint la destral i el cap de la bruixa al costat del pare, la qual vaig acabar fent amb un rotulador negre calibrat per poder fer més detalls i efectes d'ombres que, al meu gust, donàven el toc creepy que el Víctor buscava.

CARTELL DEL 9NOU

Arriba el Nadal a l'institut, i hem rebut una visita, però no exactament del Pare Noel o del Reis Mags.

Ens han encarregat des de la revista "EL 9NOU" que dissenyessim un cartell per a un concurs que organitzen anualment que consisteix en una competeció entre molts alumnes que dissenyen cartells de Nadal per la revista amb la única consigna que el cartell ha de simbolitzar algun tipus de reivindicació social.

Feia poc que s'havia complert un any des de els fets de l'1 d'Octubre a Catalunya (el referèndum d'autodeterminació per a la independència), i el tema encara estava bastant calent entre la nostra societat, així que vaig decidir enfocar la meva creació al voltant d'aquest tema.

Al principi vaig intentar crear un cartell que reivindiques la meva posició totalment en contra de la violència i abús policial, el qual va ser molt present durant l'1 d'Octubre, l'aniversari dels fets i altres grans manfiestacions de caire independentista o que reivindiquessin qualsevol tipus de justicia social. Però al final la vaig acabar descartant perquè el disseny que vaig fer no em va acabar de convencer.

Finalment vaig voler centrar-me en la reivindicació de llibertat dels presos polítics independentistes, i vaig optar per crear un arbre de Nadal a partir de barres de ferro, representant els barrots d'una presó, i la estrella la vaig substituïr per un llaç groc. Per acabar de completar el cartell, vaig voler incloure un marc vermell com si fos una postal de Nadal i vaig donar-li un toc final amb la frase "Aquest nadal, només hi ha un desig..." (la llibertat dels presos), que vaig optar per escriure en una tipografia que em recordava als típics caramels de Nadal.

Aquest va ser el resultat final:

LOGO 20 ANYS DEL BELLERA

El nostre institut és un centre que sempre ha destacat pel seu batxillerat artístic i els alumnes estem bastant vinculats a qualsevol projecte remotament artístic que tingui relació amb l'institut.

Aquest curs, el batxillerat artístic del Bellera ha complert 20 anys, i després de tant de temps en marxa, vam decidir fer una mena de concurs entre els alumnes per a veure qui era capaç de crear el millor logo per tal de commemorar aquest vinté aniversari.

A l'hora de crear hem tingut llibertat absoluta, però seguint una sola consigna: haviem d'inspirar el nostre logo en els colors i disseny de la Bauhaus, una famosa escola d'art del segle XX que es caracteritza pel seu disseny simple, farcit de linies rectes, formes geomètriques simples i els colors blau, groc i vermell.

Per tal de fer-ho, vam seguir un procés de prova i error per tal d'aconseguir crear el disseny que més ens agradés, i que també, pensessim que agradaria més al públic, ja que al cap i a la fi consistia en un concurs. Primer vaig començar fent proves amb els colors i intentant crear el logo a mà alçada i sobre papaer. Finalment, vaig optar per crear-lo amb Photoshop.

El logo consisteix en un gran número 20 el qual està pintat amb tonalitats grises, bastant simple, ja que volia donar-li protagonisme a les paraules "ANYS ARTS", que es troben situades al mig de la part dreta del número 0, acompanyades de tres línies de color blau, groc i vermell el qual li dóna més ènfasi i fa que l'espectador dirigeixi la mirada cap al text. La mescla entre la simplicitat del gris i la tipografia, combinats amb el toc de color, són el que jo he pogut extreure de l'estil Bauhaus i ho he volgut plasmar així en el meu logo.

Aquest és el resultat final:

LOGO PER A FARANDULEROS

Part de l'encant i originalitat del batxillerat artístic del Celestí Bellera és la presència d'un batxillerat artístic escènic, és a dir, alumnes que s'estan formant per tal de ser artistes dins del món del teatre, la música, el cinema i la interpretació.


Aquest grup d'alumnes ha creat el seu propi grup, el qual té un nom: Faranduleros.


Per tal de potenciar més la cohesió de grup i, a més a més, promocionar-se una mica, els Faranduleros van decidir que volien crear unes dessuadores de color negre que incloguessin el seu nom artístic i un logo que els representés.

Teniem total llibertat per dissenyar-lo (en blanc i negre, esclar), així que vam començar a treballar-hi. Primer vaig fer un parell d'esbossos en paper, i finalment vaig decidir-me per un logo que consistia en una divisió de la paraula FARAN-DULEROS, de manera que la primera part de la paraula es trobava a la part de dalt, i la segona part de la paraula a la part inferior del logo, tot combinant un conjunt de contrastos entre els colors blanc i negre.