ARTISTES

ANDY WARHOL

Andy Warhol, va néixer un 6 d’agost de 1928 a Pittsburgh, Pennsilvanià, sota el nom d’Andrew Warhola.

Va ser un pintor estatunidenc i representant principal del famós pop art.

Va ser l’any 1949 quan es va mudar a Nova York i va iniciar la seva exitosa carrera com a il·lustrador publicitari i treballant en revistes famoses com Vogue o The New Yorker, i partir d’aquest moment aconsegueix estabilitat econòmica i comença a treballar sota el nom d’Andy Warhol.

Cap a 1960 va ser quan l’artista treballa en les seves famoses serigrafies, com la de la sopa Campbell’s o de Marilyn Monroe, a través de les quals dóna el missatge que l’art pop transmet. A més, funda The Factory, el qual el permet rodejar-se de tot tipus de persones i celebritats, però que alhora va portar a que una de les artistes que freqüentava l’estudi disparés a Warhol, casi matant-lo, per haver perdut un guió.

Després d’una fructífera carrera, Andy Warhol va morir a Nova York el 22 de febrer de 1987.

Té un museu dedicat a ell on s'hi conserva una amplia col·lecció del seu art, ja que com a artista, segueix sent una gran inspiració.

Pensaments sobre la seva obra:

Personalment, al veure la seva obra, la primera sensació que em va venir va ser la d'admiració. Warhol va ser algú que havia passat una infancia i adolescencia una mica complicades, però tot i així havia seguit endavant fins a poder començar a treballar amb grans marques com Vogue of Tiffany's.

Penso que la seva gran creativitat li va guanyar, justament, un bon lloc en aquell món, i crec que s'ha de tenir un gran talent per poder fer, de l'art, publicitat, poder transmetre l'idea de que tothom té accés a tots els productes. Ell com a artista pensaba que l'art podia esdevenir un producte per si mateix, i així va fer, va transformar les seves obres en disenys que es venien, de fet una de les seves obres més conegudes és precisament un anunci de sopa.

En l'apartat audiovisual també va tenir molta originalitat i atreviment, rodejant-se de personatges únics i bohemis, i tot i això, a la vegada s'envoltava de grans comerciants o gent rica del moment, el qual demostra que la seva obra i persona destacava per sobre de qualsevol companyia que pogués ser mal vista en aquella època. També es sap que precisament aquelles persones de les quals es rodejava l'ajudaven a crear noves obres, ja fossin serigrafies o películes, i penso que això era perquè Warhol era capaç de veure el potencial en aquelles persones tot i que molts dels seus projectes no seguissin la cultura o estil de l'època (per això eren obres d'estil Underground).




GIORGIO DE CHIRICO

Giorgio de Chirico, nascut a Grècia el 10 de juliol de 1888, va ser un pintor italià reconegut per ser el creador de la pintura metafísica i creacions amb conceptes d’alt nivell intelectual, a més d’escriptor i escenògraf de l’opera lírica.

En referent a la seva obra, l’època en que més destaca és entre 1909 i 1914, que es coneix com el seu període metafísic, estil que l’ha fet famós i que va inspirar a molts, especialment en el món del surrealisme, tot i que ell el rebutja, vol crear un art únic, cosa que provoca males critiques per part d’altres artistes. En les seves obres destaquen imatges que donen un sentiment fosc, en un principi amb un fons de paisatge urbà inspirat en ciutats mediterrànies, i finalment, amb una tendència a pintar habitacions plenes d’objectes que tenien algun significat. Posteriorment, va abandonar l’estil metafísic i va publicar obres amb tocs més realistes, les quals no van tenir tant d’èxit.

De Chirico va morir el 20 de novembre de 1978, a l’edat de 90 anys després d’una llarga i exitosa carrera artística.

LOU REED

Lewis Allen Reed, més conegut com a Lou Reed, (Ciutat de Nova York, 2 de març de 1942 - Long Island, 27 d'octubre de 2013) va ser un cantant, músic i poeta estatunidenc, considerat com una de les icones més importants de la història del rock.

Va començar la seva carrera musical als anys 1960 amb el grup The Velvet Underground, amb el recolzament d'Andy Warhol a The Factory. La seva música relataven la part fosca de la vida urbana, donant-li un toc brut al seu so. Tot i que en un principi no tenia massa èxit, amb el pas del temps, va ser considerat com un dels grups més influents de la seva època.
A partir del 1972 va dedicar-se a la música en solitari, i va acabar trobant l'estrellat popular als anys 1970 amb l'àlbum Transfomer.

L'abril del 2013 s'havia sotmès a un trasplantament de fetge, i el 27 d'octubre del mateix any va morir, a causa de complicacions.

DAVID BOWIE

David Bowie, nascut un 8 de gener de 1947  sota el nom de David Robert Jones) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. Fou una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970, per la seva peculiar veu i la base intel·lectual de la seva obra.

Va aconseguir notorietat al juliol de 1969, quan el seu single «Space Oddity» va arribar al Top 5 de la llista britànica de singles. Després de tres anys corresponents a una etapa d'experimentació, va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin alter ego Ziggy Stardust. Bowie va aconseguir, el 1975, el seu primer èxit als Estats Units, i després d'èxits i fracassos comercials a les acaballes de la dècada de 1970, va aconseguir números u al Regne Unit amb el single «Ashes to Ashes» i el seu corresponent àlbum, Ha venut, aproximadament, 136 milions de discos al llarg de la seva carrera. Ha rebut nou discos de platí, onze d'or i vuit de plata al Regne Unit i cinc de platí i set d'or als Estats Units.  Insatisfet amb el nom artístic de Davy (i Davie) Jones, va decidir canviar el seu nom i va escollir Bowie. Sis mesos després va llançar el seu àlbum de debut David Bowie, una amalgama de pop, rock psicodèlic i music hall.

Després d’una exitosa carrera, mor el 10 de gener de 2016 de càncer. 

JEAN-MICHEL BASQUIAT

Basquiat era fill de pare haitià i mare porto-riquenya.

El 1977, es va introduir en el món del grafit, pintant en els vagons del metro i per les zones del SoHo, barri novaiorquès on proliferen les galeries d'art. Va acabar deixant l'escola un curs abans de graduar-se i va anar viure als carrers durant dos anys.

Seguia dedicant-se al grafit, les seves pintades i escrits tenien molta càrrega poètica i filosòfica, però sobretot satírica. La seva firma, juntament amb un company, era SAMO (Same Old Shit). Va ser a partir de 1980, quan encara vivia com un rodamón, que es va començar a dedicar principalment a la pintura. La seva primera participació en una exposició artística va ser el 1980 al Times Square Show. A partir d’aquell moment, va anar creixent com a artista. Entre 1984 i 1985 Basquiat col·labora amb Francesco Clemente i Andy Warhol, i el resultat són diversos llenços de gran grandària amb suggeridores combinacions de color, "collages" que uneixen pintura, la serigrafia, el grafit i el llenguatge publicitari.

Va continuar exposant en països com Àfrica, Alemanya, França i Estats Units fins que el 12 d’agost de 1988, mor per sobredosi d’heroïna als 27 anys, sent l’artista visual negre més reeixit en la historia de l’art afroamericà.

MARCEL DUCHAMP

Marcel Duchamp, nascut a Blainville-Crevon, un 28 de juliol de 1887 va ser un pintor i escultor francès, creador dels ready-made. Participà d'una llarga carrera artística en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i també del surrealisme. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i abasta fins a l'art més actual.

Duchamp és un artista que va revolucionar la concepció de l'art al segle XX amb les seves obres i estils treballats. Ja el 1913, als Estats Units, Duchamp va presentar el seu Nu descendant un escalier («Nu baixant una escala») que va causar tant furor com escàndol. En aquesta obra Duchamp expressa el moviment continu mitjançant una sèrie de figures superposades. Entre 1913 i 1915, va construir els seus primers ready-made, objectes quotidians que ell escollia per la seva neutralitat estètica. El 1917, amb el seu Fontaine («Font»), va assolir major celebritat. L'escultura consistia en un urinari signat per «Richard Mutt». A través de les seves obres, Duchamp aborda una reflexió sobre la noció d'Art, sobre l'estètica, precedint així corrents com l'art conceptual i el pop-art.

Potser la seva obra més rica i estranya, i alhora la més complexa, és Mariée mise à nu par ses célibataires, coneguda popularment com El gran vidre, realitzada sobre un panell de vidre.

Finalment mor a Neuilly-sur-Seine el 2 d'octubre de 1968.

AI WEIWEI

Ai Weiwei (en xinès 艾未未), nascut a Pequín el 28 d'agost de 1957, és un artista xinès, dissenyador arquitectònic, comentarista i activista social.

En 1978, Ai es va matricular a l’ Academia de Cine de Pequín per estudiar animació. L’any 2014, Ai va realizar una instal·lació anomenada Illumination en un antic hospital de presó amb la intenció de donar-li un ambient de pel·lícula amb gravacions de cants tibetans i natius estatunidencs que contrastaven amb l’aspecte de l’hospital. L’exhibició exposava temes com la llibertat d’expressió i els drets humans. Entre els anys 1981 i 1993, va estar vivint a Estats Units, on va començar a crear art conceptual alterant objectes prèviament realitzats. Mentre vivia a Esdt Village, va prendre una sèrie de fotografies que serien reconegudes com a New York Photographs, i més endavant va decidir tornar a la Xina. Un cop allà es va dedicar a fer crítica social i política, el qual, eventualment va portar a la seva detenció i futura desaparició, tot obra del Govern xinés. El 22 de Juny de 2011, Ai va ser alliberat sota fiança i l’artista va decidir denunciar casos de tortura a les presons xineses a través de Twitter.

Ai Weiwei està casat amb l’artista Lu Qing i té un fill d’una relació fora del matrimoni.

CHEMA MADOZ

Chema Madoz és un fotògraf espanyol que va néixer el 20 de Febrer de1958, a Madrid.

Entre els anys 1980 i 1984 estudia fotografia al Centro d’Enseñanza de la Imagen i exposa la seva primera obra a la Real Sociedad Fotográfica. L’any 1990 comença a desenvolupar el concepte d’objectes, tema principal de la seves obres fins ara. L’any 1991, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía s’exposa “Cuatro direcciones: fotografía contemporánea española”, exposició que inclou fotografies de Madoz i que recorreria diferents països. En 1991 el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía mostra l’exposició "Cuatro direcciones: fotografía contemporánea española" que s’exposa per varis països. Aquell mateix any, rep el Premio Kodak.

L’any 200 li van concedir el Premio Nacional de Fotografía per haver realitzat numeroses exposicions a Espanya i la resta del món, amb les seves obres surrealistes en blanc i negre, formades per imatges extretes d’hàbils jocs d’imaginació. A més a més, rep reconeixements i premis de països com França i Japó.

JOAN BROSSA

Joan Brossa i Cuervo, que va néixer a Barcelona, 19 de gener de 1919, fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia. És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

Fou un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana. La seva obra creativa abraçava tots els aspectes de l'art: la poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques. Brossa va produir una extensa obra. Als anys quaranta va ser un dels fundadors de la revista d'avantguarda Dau al Set (1948), en la qual va col·laborar amb textos surrealistes. Va ser el començament d'una obra literària molt àmplia que utilitzava el llenguatge com a mitjà d'experimentació i que va portar el seu autor cap a la poesia visual, la dramatúrgia, l'escultura i la performance. L'obra de Brossa és d'unes proporcions gegantines: més de cent llibres de poesia literària, més de setanta volums de poesia visual que ultrapassen els mil tres-cents poemes, unes tres-centes cinquanta peces teatrals de tot gènere i format, uns cent vint-i-cinc poemes objecte, uns seixanta cartells, una cinquantena d'instal·lacions permanents o efímeres, una trentena de poemes urbans o corporis, etc. La seva prosa està parcialment recollida en quatre volums. En les peces de teatre literari Brossa partí del potencial verbal per crear poesia escènica. Aquesta poesia però, no es manifesta necessàriament en la forma escrita ni en la dicció particular del text sinó en la dimensió espacio-temporal de l'escena particular que Joan Brossa imagina.

Després d’una gran carrera com a artista, mor a Barcelona un 30 de desembre de 1998.

CINDY SHERMAN

Cindy Sherman, nascuda un 19 de Gener de 1959 a Nova Jersey sote el nom de Cynthia Morris Sherman, és una fotògrafa i directora de cinema que va estudiar Arts Visuals a la Universitat de Buffalo.

 Sherman és una de les artistes més reconegudes amb les seves fotografies sobre ella mateixa, però no centrant-se en la forma de l’autoretrat sinó en crítiques a la societat, ella mateixa és un vehicle per arribar a aquestes varietats de temes. En l’època en que es va donar a conèixer, es centrava en treballs eròtics, cap al públic masculí, però sense mostrar nuesa, tot i que més endavant va incorporar atributs sexuals artificials a les seves obres. Durant els anys setanta, Sherman va jugar amb la reestructuració feminista del cos, interpretant la psique femenina amb múltiples i variats rostres. A partir dels anys vuitanta, la consciència de la subordinació es converteix en impuls per una sèrie de fotografies amb un contingut que destil·la ràbia, com si la imatge que va adoptar durant els seus primers treballs volgués venjar-se, rebutjant la idea de que les dones han d’interpretar la seva feminitat de manera que agradi als homes.

Podríem dir que en la seva primera etapa es reflexa innocència i joventut, jove, atractiva, eròtica, mentre que en les petites imatges exhibides al Museu d’Art Modern hi podem apreciar l’aconseguiment d’un cert equilibri i maduresa.

Sherman és una de les representants més importants de la fotografia de postguerra a Nova York, exhibint tres dècades de treball al Museu d’Art Modern.

BILL VIOLA

Bill Viola (25 de gener de 1951, Nova York) és un dels videoartistes estatunidencs més importants i coneguts arreu del món. Amb una carrera de més de 35 anys, la seva contribució al gènere del videoart és internacionalment reconeguda. 

La seva primera feina va ser com a tècnic de vídeo al Museu d'art d'Everson, a Syracuse.

Entre 1973 i 1980 va crear, amb el compositor David Tudor, el grup Rainforest, després conegut com a Composers Inside Electronics.

Entre 1974 i 1976 Viola va viure a Florència, a Itàlia, treballant com a director tècnic de l'estudi Art/Tapes/22, un centre pioner de videoart, i a partir d'aquí les seves obres van anar sent cada vegada més reconegudes mundialment.

L'art de Viola s'ocupa en gran part dels temes centrals del sentit i l'experiència humans - naixement, mort, amor, emocions...- tot barrejat amb l'espiritualitat dels antics humanistes.

Bill Viola ha demostrat amb la seva obra el seu interès profund per les tradicions místiques, especialment el budisme, el misticisme cristià de Sant Joan de la Creu, l'Islam, així com per l'art occidental medieval i del renaixement. Totes aquestes influències han marcat la seva obra. Sovint Viola fa servir tècniques de càmera ultra-lenta (ultra slow-motion), animant a l'espectador que s'impliqui amb la imatge i connecti profundament amb els significats d'aquesta, cosa que fa que la seva obra sigui acceptada i entesa fora dels circuits habituals de l'art contemporani. Com a conseqüència, el seu treball rep tota mena de crítiques, algunes magnificant-lo i d'altres que detracten l'obvietat dels seus treballs.

PIERO MANZONI

Piero Manzoni (Soncino, 13 de juliol de 1933 - Milà, 6 de febrer de 1963) va ser un artista italià cèlebre pel seu art conceptual irònic. Manzoni considera el cos de l'artista com a productor d'art, per tant, tot el que surti del cos seria una obra, ja fos el seu alè, excrements, o simplement la seva firma col·locada en el cos d'una persona. 

Manzoni experimentava amb diferents materials, ja fos el guix o inclús pneumàtics, creant així escultures i obres pictòriques. Una de les seves creacions més destacades és "Merda d'artista", el qual va consistir en omplir 90 llaunes amb els seus propis excrements, venent-los així al seu preu en or, literalment. Una curiositat és que realment no se sap si aquelles llaunes contenen els seus excrements o no, ja que cap d'elles ha estat oberta per por a pèrdua de valor artístic, i per tant, econòmic.

Manzoni va morir amb 29 anys al seu estudi de Milà el 1963, degut a un infart de miocardi.




ANTONI TAPIES

Antoni Tàpies i Puig (Barcelona, 13 de desembre de 1923 – ídem, 6 de febrer de 2012) fou un pintor, escultor i teòric de l'art català. Fou un dels principals exponents a escala mundial de l'informalisme, i és considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX. L'obra de l'artista barceloní gaudeix d'un centre d'estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

De formació autodidàctica, Tàpies va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda del segle XX, en el que es combinen la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevància al substrat material de l'obra. Cal destacar el marcat sentit espiritual que inspira la seva obra, on el suport material transcendeix el seu estat per analitzar d'una manera profunda la condició humana.

Al llarg de la seva carrera va treballar amb molts estils i artistes escultures, creant de pintures fins a escultures i murals, aconseguint així grans premis i condecoracions a nivell internacional. Tot i que l'artista s'inicia en l'art amb el dibuix, Tàpies utilitza molts materials i de manera molt diferent per tal de poder trencar amb  l'art clàssic i donar-li així gran importància al missatge de les seves obres.

L'artista mor el 6 de febrer de 2012 a Barcelona.




JOAN MIRÓ

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Les seves primeres obres mostren fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment.

Va iniciar-se al dibuix en els seus anys escolars, tot i que no era gaire bo, i posteriorment va completar els seus estudis de comerç. L'any 1912 ingressa a l'acadèmia d'art de Francesc Galí i a partir d'allà desenvolupà tot el que seria la seva extensa carrera artística, creant i exposant a països de tot el món.

Finalment, el pintor mor als 90 anys a Palma de Mallorca, un 25 de desembre de 1983.



ROBERT CAPA



GRUP COBRA



LAS BISTECS



MANEL CLOT



PIERRE RESTANY

DAU AL SET



GRUP EL PASO



MICHEL TAPIÉ



CLEMENT GREEENBERG



JEAN DUBUFFET


ÀNGEL JOVÉ


ANTONIO SAURA


MANOLO MILLARES


MOHOLY-NAGY


ALEXANDER CALDER


NAUM GABO


MARK ROTHKO


WILLEM DE KOONING


FRANZ KLINE


ROBERT MOTHERWELL


ARSHILE GORKY


PEGGI GUGHENHEIM


MAX ERNST


VICTOR VASSARELLY


EUSEBIO SEMPERE


JOSEF ALBERS


BRIDGET RILEY


BARNETT NEWMAN


ANTOINE PEVSNER






JEAN FAUTRIER



JULIO FANTANA



ANTONIO SAURA



MAOLO MILLARES



ALBERTO BURRI



WOLS



HANS HARTUNG



RAFAEL CANOGAR



JOAN PONÇ



JOSEP THARRATS



MODEST CUIXART



JOAN GUINOVART



ALBERT RAFOLS CASAMADA



JOAN HERNANDEZ PIJOAN



JACKSON POLLOCK



ROBERT COATES



WILLIAM DE KNOOKING



MARC ROTHKO



FRANZ KLINE



ROBERT MOTHERWELLE



ARSHILE GORKY



PEGGI GUGHENHEIM



MARX ERNST



VICTOR VASSARELLY



ALEXANDER CALDER



EUSEBIO SEMPERE



JOSEF ALBERS



BRIDGET RILEY



BARNETT NEWMAN


YVES KLEIN


ARMAN


NIKI DE SAINT-PHALLE


JEAN TINGUELY


CÉSAR BALDACCINI


VASSILY KANDINSKI


GUERRILA GIRLS


PEDRO G. ROMERO


CHRISTO


TIM ROLLINS I K.O.S


DAMIÁN ORTEGA


FRANCISCO DE PÁJARO


KURT SCHWITTERS


JOSEPH BEUYS


PIET MONDRAIN


ANNI ALBERS


MIES VAN DER ROHE


OTTI BERGERS


WALTER GROUPIUS


MAX BILL


JOAN HERNÀNDEZ PIJOAN


JOAN GUINOVART


JOSEP THARRATS


JOAN PONÇ


RAFAEL CANOGAR


HANS HARTUNG


WOLS


ALBERTO BURRI


CLEMENT GREENBERG


MICHEL TAPIÉ


GRUP EL PASO


ROBERT COATES


MODEST CUIXART


ALBERT RÀFOLS CASAMADA


JULIO LE PARC


GEORGE WARREN RICKEY


HERMANN NITSCH


YOKO ONO


CAROLEE SHEEMANN


WOLF VOSTELL


ORLAN


GEORGES MACIUNAS


PIERO MANZONI


MICHAEL HEIZER


ROBERT SMITHSON


ANA MENDIETA


FRANK STELLA


KENNETH NOLAND


FRANK LLOYD WRIGHT


DONALD JUDD


SOL LEWITT


TONY SMITH


RICHARD SERRA


TADAO ANDO


WALTER DE MARIA


AD REINHARDT


DAN FLAVIN


 CARL ANDRE


ELLSWORTH KELLY


CLAES OLDENBURG


YAYOI KUSAMA


TOM WESSELMAN


DAVID HOCKNEY


ROY LICHTENSTEIN


RICHARD HAMILTON


LAWRENCE ALLOWAY

ANTOINE PEVSNER



NAUM GABO



VLADIMIR TATLIN